dilluns, 7 de febrer de 2011

La Casa Lila d'Arenys de Mar

Foto: Alargus

A Arenys de Mar, a la comarca del Maresme, hi ha una casa abandonada a les afores del poble, del qual hom diu que està encantada.
La llegenda narra que hi vivia una família composta d'un matrimoni, dos bessons, una nena petita i un gos. Eren una de les més riques del poble i disposaven d’una preciosa casa amb un gran jardí. Però el senyor, cada dia que passava, tenia pitjor caràcter, convençut de les infidelitats de la dona i la poca estima dels seus fills.
Un bon dia, va tenir una forta discussió amb la seva dona i la va matar amb l’escopeta que guardava sota un prestatge. Immediatament va anar a l’habitació de la seva filla i li disparà un tret al cap. Els bessons es van despertar amb tot l’estrèpit i, en veure la seva mare i germana mortes ,es van quedar esglaiats. Un d'ells es va quedar paralitzat mentre que l'altre, commogut per la ràbia, anà corrents a agredir els seu progenitor. Ara bé, aquest va poder fàcilment amb ell, el va carregar com un sac, va anar a per l’altre i se’ls va endur a la banyera del pis de baix i amb un ganivet els va degollar d'orella a orella. Va agafar al gos que bordava desesperat, el va portar al soterrani i el va estampar contra la paret, tirant-li finalment en una bota de vi a sobre.
Passada la follia, se’n va adonar del que havia fet i, aclaparat per la culpa, va escriure una nota i es suïcidà penjant-se en el vestíbul. A l’escrit deia: "Ho sento Déu meu no era jo, alguna cosa m’avia posseït"
Les recerques mai van poder explicar el motiu dels assassinats i ara es diu que per les nit en senten els lladrucs d'un gos provenint del subterrani de la casa...

 Subterrani. Imatge procedent del web del SEAMP

Aquesta llegenda és molt recent i totalment falsa.  No hi va haver tals morts a la casa.  Tal vegada també algú podria pregumtar-se qui n'hauria explicat els detalls si no va quedar viu ni l'apuntador? No obstant això no ha evitat que s'hagin engrescat a visitar-la molts aficionats al misteris tals com l’Oberon Misteria de Blanes o el SEAMP de Madrid. Alguns diuen que efectivament han obtingut psicofonies de gossos i d’altres sorolls sospitosos. Però el lloc no és gens silenciós. Els cotxes se senten sovint i els gossos de carn i ossos de les cases veïnes udolen de forma generosa... No sembla pas el millor lloc per als experiments de so. 


 Interior. Fotos: Alargus

La casa era una típica construcció d’indians coneguda com La Juliana. A l’interior, la nau principal estava pintada de blau, però amb les primeres llums de l’alba quest blau agafava un to lila molt lluminós que va donar el malnom a la casa i que encara s’aprecia en les fotos.
Actualment es troba totalment abandona i presenta perill per als visitants, molt d’ells joves que hi improvisen festes. El terreny està afectat per la construcció de la carretera que ha d’anar d’Arenys a Sant Celoni. 

En les següents imatges procedents del grup de Facebook "la Casa Lila" es pot veure el goig que feia la casa en al seva millor època.



 Josep Riera i Jean Bouillot que van fer construir la Juliana.

2 comentaris:

  1. Hola,
    Justament aquest cap de setmana ens hi hem acostat a la Juliana i malgrat el seu estat es pot apreciar lo senyorial d.aquesta casa. Certament està molt deteriorada pero continua sent molt maca. Les restes d.espelmes i fogates hi eren presents. Jo vaig anar amb una amiga i tres nens. Vem passar una tarda genial. Si hi hagues anat amb un altre proposit segur que hi hagues vist fantasmes... amb aixo vull dir que podem crear la realitat, i de fet ja ho fem, depenent de la nostre càrrega intencional. Si la teva intenció es passar una bona estona la passaras pero si es esgarrifar-te de la por tambe ho aconsseguiras. Ara la pregunta que ens hem de fer es: jo que trio?

    ResponElimina
  2. Doncs justament hem estat ara i no hi havia res de res i no hem sentit ningun soroll de gos.

    ResponElimina